S t r a t u s

Coses menudes, petites engrunes.

2007-11-03T20:38:00.000+01:00

M'agrada l'olor a terra mullada.
M'agraden els dies assolellats a l'hivern.
M'agrada córrer sota la pluja per evitar mullar-me.
M'agrada obrir la finestra i notar que ja és hivern.
M'agrada passar-me hores llegint un bon llibre una tarda d'hivern.
M'agrada tapar-me amb una manta al sofà quan fa fred.
M'agraden alguns anuncis.
M'agraden els colors.
M'agrada veure la gent somriure en el tren.
M'agraden les converses estúpides.
M'agrada posar la ràdio i que per casualitat soni aquella cançó que feia tant de temps que no escoltava.
M'agraden les casualitats.
M'agrada el karaoke kanta, el singstar i l'ultrastar.
M'agraden els meus apunts.
M'agrada sentir-me satisfeta i orgullosa quan aconsegueixo fer un problema perfecte.
M'agrada caminar per la platja a l'hivern.
M'agrada notar com, a l'hivern, se'm refreda la punta del nas.
M'agrada despertar-me a les cinc del matí i comprovar que encara puc dormir més de dues hores.
M'agrada veure els Simpson i saber-me tots els episodis de memòria.
M'agrada "El chico ostra".
M'agrada el soroll produït quan trepitges les fulles seques.
M'agrada veure un cel ben blau després d'un dia de tempesta.
M'agraden els trons i els llamps, amb la seguretat de saber que no haig de sortir de casa.
M'agrada, en ocasions, estar sola a casa.
M'agrada riure.
M'agrada somriure.
M'agrada no tenir preocupacions.
M'agrada trobar perquès a les coses.
M'agrada enganxar-me a un bon llibre.
M'agrada anar amb bici.
M'agraden les pel·lícules que són paranoies.
M'agrada la meva jaqueta verda amb bitxos.
M'agrada despertar-me amb música.
M'agraden els lacasitos.
M'agrada l'electrònica, lol.

A vegades són aquestes, les petites coses, les que passen desaparcebudes, les que ens fan sentir millor.
Tots tenim la nostra llista particular, i de tant en tant, convé tenir-la ben present.

M'agrada recordar el que m'agrada.

La sinestèsia

2007-10-27T14:53:00.000+02:00

Sé que ja és un tema que ja ha donat molt de si, i que potser fins i tot ja cansa. Però m'agradaria fer una petita recopilació de tot plegat.

A banda de ser un recurs literari, la sinestèsia consisteix en barrejar els sentits, és a dir, que un sinestèsic pot veure sons, notar gustos quan toquen un objecte o fins i tot escoltar colors. Un exemple com un altre. És un efecte comú de certes drogues com la LSD, i també és freqüent en els autistes. La sinestèsia és hereditària i a més, la gent que la pateix, sol tenir dificultats per diferenciar la dreta de l'esquerra.

Com a curiositat, sabeu que tots som sinestèsics fins als 7 mesos d'edat?

Has tingut alguna experiència sinestèsica i vols assegurar-te si és simple casualitat o hi ha alguna cosa més? O simplement tens ganes de respondre unes breus qüestions? Ves a aquest link:

Si us avorriu us podeu registrar a la web i llavors podreu fer testos més interessants per acabar de descobrir si teniu algun tipus de sinestèsia.

Alguns sinestèsics famosos de la història són,

I una llarga llista, però com q no els conec, ni els menciono.

Va, que això està sortint massa llarg. Només afegir una petita i senzilla prova pels que encara no l'heu fet:

Imagineu que una tribu africana anomena a una d'aquestes dues formes Booba i a l'altra, Kiki. Tracta d'endevinar quina és quina. La resposta es troba en el vostre interior!
Em nego rotundament a posar la resposta, ja que aproximadament un 90% de la gent la respon correctament. Així que... la probabilitat que falleu és mínima. Confio en vosaltres! ^^

Prometo que durant un temps, no parlaré més de la sinestèsia!^^

En essència, això és el meu blog.

2007-10-19T19:30:00.000+02:00

Me'l faig, no me'l faig, sí, ..., no... En essència... què faig? Sí, no, sí, no... sí... No. Perdre més temps per a una cosa que de ben poc serveix i que ben poca gent llegirà? Sí, no... En essència, no sé què fer.

No sóc una fan entusiasta de les flors, però aquest cop la meva decisió rau en ella. Continuo arrencant els pocs pètals que queden en aquesta margarida. Sí, no, sí, no... I ara només en queda un. En essència, toca un sí.

Potser seran tonteries, potser no escriuré gaire, potser me'n cansaré aviat i ho abandonaré. Potser no us interessaran els temes que pugui tractar, els quals podreu titllar de banals, estúpids o inútils, estareu en el vostre dret. O potser passarà tot el contrari.

No sé... M'agradaria que us prenguessiu aquest blog com un "en essència"... Res més.

:)