27.10.07

La sinestèsia

Sé que ja és un tema que ja ha donat molt de si, i que potser fins i tot ja cansa. Però m'agradaria fer una petita recopilació de tot plegat.

A banda de ser un recurs literari, la sinestèsia consisteix en barrejar els sentits, és a dir, que un sinestèsic pot veure sons, notar gustos quan toquen un objecte o fins i tot escoltar colors. Un exemple com un altre. És un efecte comú de certes drogues com la LSD, i també és freqüent en els autistes. La sinestèsia és hereditària i a més, la gent que la pateix, sol tenir dificultats per diferenciar la dreta de l'esquerra.

Com a curiositat, sabeu que tots som sinestèsics fins als 7 mesos d'edat?

Has tingut alguna experiència sinestèsica i vols assegurar-te si és simple casualitat o hi ha alguna cosa més? O simplement tens ganes de respondre unes breus qüestions? Ves a aquest link:

Si us avorriu us podeu registrar a la web i llavors podreu fer testos més interessants per acabar de descobrir si teniu algun tipus de sinestèsia.

Alguns sinestèsics famosos de la història són,
  1. Vladimir Nabokov
  2. Richard Feynman
I una llarga llista, però com q no els conec, ni els menciono.

Va, que això està sortint massa llarg. Només afegir una petita i senzilla prova pels que encara no l'heu fet:

Imagineu que una tribu africana anomena a una d'aquestes dues formes Booba i a l'altra, Kiki. Tracta d'endevinar quina és quina. La resposta es troba en el vostre interior!
Em nego rotundament a posar la resposta, ja que aproximadament un 90% de la gent la respon correctament. Així que... la probabilitat que falleu és mínima. Confio en vosaltres! ^^

Prometo que durant un temps, no parlaré més de la sinestèsia!^^

19.10.07

En essència, això és el meu blog.


Me'l faig, no me'l faig, sí, ..., no... En essència... què faig? Sí, no, sí, no... sí... No. Perdre més temps per a una cosa que de ben poc serveix i que ben poca gent llegirà? Sí, no... En essència, no sé què fer.

No sóc una fan entusiasta de les flors, però aquest cop la meva decisió rau en ella. Continuo arrencant els pocs pètals que queden en aquesta margarida. Sí, no, sí, no... I ara només en queda un. En essència, toca un sí.

Potser seran tonteries, potser no escriuré gaire, potser me'n cansaré aviat i ho abandonaré. Potser no us interessaran els temes que pugui tractar, els quals podreu titllar de banals, estúpids o inútils, estareu en el vostre dret. O potser passarà tot el contrari.

No sé... M'agradaria que us prenguessiu aquest blog com un "en essència"... Res més.

:)