Me'l faig, no me'l faig, sí, ..., no... En essència... què faig? Sí, no, sí, no... sí... No. Perdre més temps per a una cosa que de ben poc serveix i que ben poca gent llegirà? Sí, no... En essència, no sé què fer.
No sóc una fan entusiasta de les flors, però aquest cop la meva decisió rau en ella. Continuo arrencant els pocs pètals que queden en aquesta margarida. Sí, no, sí, no... I ara només en queda un. En essència, toca un sí.
Potser seran tonteries, potser no escriuré gaire, potser me'n cansaré aviat i ho abandonaré. Potser no us interessaran els temes que pugui tractar, els quals podreu titllar de banals, estúpids o inútils, estareu en el vostre dret. O potser passarà tot el contrari.
No sé... M'agradaria que us prenguessiu aquest blog com un "en essència"... Res més.
:)
No sóc una fan entusiasta de les flors, però aquest cop la meva decisió rau en ella. Continuo arrencant els pocs pètals que queden en aquesta margarida. Sí, no, sí, no... I ara només en queda un. En essència, toca un sí.
Potser seran tonteries, potser no escriuré gaire, potser me'n cansaré aviat i ho abandonaré. Potser no us interessaran els temes que pugui tractar, els quals podreu titllar de banals, estúpids o inútils, estareu en el vostre dret. O potser passarà tot el contrari.
No sé... M'agradaria que us prenguessiu aquest blog com un "en essència"... Res més.
:)
11 comentaris:
Jo crec q "l'essència" rau més en si el podràs continuar o no, més q en fer-te'l o no. O sigui, que el "no fer-te'l" era una condició necessària a plantejar-te però no suficient com per decidir-te a no fer-te'l, ja que si decideixes que sí, si et canses, sempre el pots deixar aparcat. En canvi, el decidir-te a sí fer-te'l, sí que és una condició necessària i suficient per fer-te'l.
Després de llegir 3 o 4 cops el q t'acabo de dir, oblida-ho, estic una mica emparanoiada i a vegades i a vegades la lio massa. El q sí que vull fer és un comentari q he descobert avui sobre les flors: saps q Rolf al revés és Flor?X___D Jo no hi havia caigut mai XD
Al final ha caigut. Ben fet!
Pel que fa a la pobra flor que ja no té pètals, sempre m'he preguntat per què una margarida i no una rosa o qualsevol altra flor. Potser per l'elevat nombre de pètals però hi ha altres flors que en tenen molts més. Qui sap.
Només un incís més: no val renovar blog amb la mateixa foto que el flog!!!
Uooo! M'han fet molta il·lusió els vostres comentaris! Pensava que ningú escriuria a aquí :)
Lara, en el fons, és profund el teu raonament sobre "l'essència". Jo també m'ho he hagut de llegir 3 o 4 cops, xD. Estàs emparanoiada? Ui ui ui... que hem de parlar?? Lo de Flor ja ho sabia, que t'ho ha comentat en Fuga, potser? xD
Gem, sí, ha caigut. Suposo que era d'esperar. Algun cop també m'he preguntat per què una margarida. Suposo que pq té més pètals, així la decisió final tarda més a arribar ^^. Ja he tret la foto, eh? jejeje
Salutacions a la nova addic...aficionada al blogging, i felicitats per la nova criatura xDD.
El que diu (millor dit, el que em sembla que diu; perquè és bastant embolicat xD) la Lara ve a ser el que dic jo: fes-lo i si te'n canses fora, que ningú t'obliga a res. [No?]
Sí, la veritat reveladora que Flor i Rolf són duals entre sí li he proporcionat jo, què paha? xDD
En fí, això és tot, salut!
Queden, doncs, verificades les meves sospites! xD
Sí, sí, això faré. Quan me'n cansi, fora! I passa re de re! :D
El tema margarida m'ha inspirat i he fet una mica de wiki-google recerca:
Sembla ser que el nº de pètals d'aquesta flor ve donat per la sèrie de fibonacci: 1,1,2,3,5,8,13,21,54...
A més, la majoria d'elles en tenen 13 o 21, els quals són números IMPARELLS.
(GAP!)
Per altra banda, ningú agafa una flor de 8 pètals: és massa pobre.
Ni ningú vol contar fins a 54 (no sé vosaltres, pero jo l'últim cop que vaig contar fins a més de 20 era als deu anys, quan jugava a l'escondite i la parava...)
A més, la majoria de persones comencen amb un "sí".
Doncs ja ho veieu, que donades aquestes feliçes suposicions, les probabilitats són de que surti SÍ.
Com t'ha sortit a tu, no Cris?
Osti Axel, com et curres el comentaris! jajajaja.
El nombre de pètals tb ve donat per la sèrie de fibonacci? Sé que moltes coses de la naturalesa venen regides per ella (això no ho he tret de la wiki, sino del "Codi da Vinci, q no és tan cultural, xo vaja... ^^). Curiós això dels pètals... tot un món!
Nye. Digue'm original, començo amb un "sí" i acabo també amb un "sí".
ps: pq estem envoltats de la paraula GAP??? xD Ja sé que "l'electro mola un montón", però tampoc cal q ens persegueixi!! jajajaja
benvinguda al club!
ja que jo em vaig copiar de jaqueta, et deixo copiar la idea del blog, va.... Ei! ara que m'he llegit el top Y de llibres, t'havia de dir que m'he comprat el de la ostra en anglès! Per tenir la versió original dels poemes, que traduida sempre perd... tot i que la traducció també és boníssima!
weno noia, aviam amb què ens sorprens!!!
loool. El que fa no tenir plan un divendres a la nit.
No crec que si agafes una flor d'aquestes et surtin 13 o 21 pètals. Però, és fàcil comprovar-ho no?
En fin, que no rayo més. Ni amb fibonacci ni amb electro.
Prometo no tornar a dir LA paraula gap vegada més.
en escència... era qüestió de temps!
:)
heyhey!!!!.... oi tant... en època d'examens ou iea aflora la inspiració frikista!!! visca!!!
Publica un comentari a l'entrada